11–11-11. La Montserrat, infermera encarregada dels afectats d’EM, reuneix a l’Hospital als afectats d’EM que s’injecten Betaferon. Per parlar sobre la medicació, de muntar un grup multidisciplinari pel seguiment de l’EM,... Es troben 9 afectats i es donen les adreces per mantenir el contacte. Entre ells hi ha l’Ester, el Jordi, la Dori i l’Elisabet.

18-11-2011. Altra vegada la Montse cita als afectats d’EM que utilitzen Copaxone i els exposa el mateix que la reunió anterior. Són 7 afectats que també s’intercanvien els correus electrònics.

Continuen les converses entre la Montse, l’Ester i L’Elisabet. El dia 22-11-11 l’Elisabet redacta el ‘Projecte de Grup’ que agradaria desenvolupar. En fa arribar un exemplar a la Montse infermera , al Dr. Soler Insa i a l’Ester. Els hi agrada.

A partir d’aquí l’Ester i l’Elisabet comencen a treballar per desenvolupar el projecte i que no es perdi el contacte entre els 16 afectats de les reunions. El treball és constant i silenciós .

La Montse , infermera d’EM, els posa en contacte amb la Rosa, cap de l’atenció a l’usuari de l’Hospital. I coordinen la disponibilitat de tenir una sala quan es reuneixin, de compartir despatx amb altres entitats al Centre Hospitalari i el compromís d’ajudar-els en tot el que pugui.

El dia 2 d’Abril 2012 va ser la primera reunió de grup a l’Hospital de Sant Joan de Déu de Manresa. L’Alfredo va portar un conegut seu també afectat , el Xavier Z. que aviat es posa a treballar per al grup.

Ester, Elisabet i Xavier van passar un mes discutint un nom pel grup fins que es va decidir per AGRUPem.

Més endavant, el 15-5-12 nova reunió de grup en la que va arribar la Inma P. i altres afectats que eren de la delegació del Bages de la Gaem i que es trobaven al Bar Cibus. Volien conèixer aquest grup sense deixar igualment de fer les seves trobades mensuals.

En l’actualitat ja som una quarantena. I les activitats que fem, entre d’altres, són de trobar-nos almenys un cop al mes on parlem de les nostres inquietuds i planificar les conferències, tallers, sortides d’oci... amb ganes de donar-nos a conèixer tant a nivell particular com a nivell dels especialistes.